Sobre les lectures d’estiu

Amb la calor arriba la pregunta de sempre: i tu, ¿què llegiràs, aquest estiu? Com si fos obligatori disposar d’una llista de lectures de canícula, o com si hi hagués un període anual en què els humans, així en bloc, ens dediquem a llegir més.

Excepció feta de Valle-Inclán i les seves Sonates, una per cada estació de l’any, a ningú se li acut preguntar per les lectures de tardor, hivern o primavera. Les lectures d’estiu, en canvi, estem convençuts que sí existeixen. Ben cert que, quan som de vacances, ja sigui a Tossa de Mar o a l’Ametlla del Vallès, ens empara una rutina diferent i descobrim forats per llegir allà on sovint només hi havia presses d’agenda. La climatologia també és propícia al paper imprès, perquè resulta més agradable relaxar-se a la fresca amb un llibre entre les mans que no pas sortir al carrer.

Una lectura sempre és personal, ja que el llibre que interessa a una persona no té per què interessar a una altra, de manera que passegeu-vos per la vostra llibreria de referència, o per la biblioteca del barri, i deixeu-vos cridar pels lloms dels llibres d’auto-ajuda, de poesia o de les novel·les més denses, cadascú segons els seus focus d’interès.

Però no oblideu les obres que teniu per casa. Rellegir sempre és una bona idea: el llibre serà el mateix, però nosaltres haurem canviat i la segona lectura segur que és diferent. Alhora retrobarem olors i imatges, potser cançons i tot, relacionades amb aquella primera vegada. A mi no m’és possible separar els paisatges de Queralbs de la lectura de “El tercer ull”, de T. Lobsang Rampa, que llegia de nen quan estiuejava allí; o Steinbeck del sabor de regalèssia, que devorava mentre passava les pàgines de “La perla”. I a l’inrevés: quan rosego regalèssia, penso en Steinbeck.

Hi ha qui opta per llegir en la solitud més isolada, mentre d’altres prefereixen companyia, amb les cames de la parella entrellaçades o la mainada corrent al voltant. El novel·lista Miguel Delibes afirmava que només es podia concentrar si comptava amb els seus set fills fent soroll per casa, i l’intel·lectual Carles Torner té l’estudi abocat al sorollós pati d‘una escola. Pere Gimferrer, ho sap tothom i és profecia, tanca les persianes per aïllar-se quan llegeix.

També hi ha qui, optimista en excés, fa promeses del tipus: ¡ara que tinc temps, aquest estiu llegiré cinquanta llibres! Tinc un amic traductor, partidari de fer llistes i càlculs, que té escrupolosament classificats els llibres que encara pot llegir en vida. “Mentre no me’ls acabi, no penso morir-me pas”, diu. Potser és que dubta de la seva fe, però em sembla que, amb l’excusa de les lectures d’estiu, ha afegit llibres al prestatge, darrerament…