Sobre les lectures d’estiu

the-rain-it-raineth-every-daySobre les lectures d’estiu

Amb la calor arriba la pregunta de sempre: i tu, ¿què llegiràs, aquest estiu? Com si fos obligatori disposar d’una llista de lectures de canícula, o com si hi hagués un període anual en què els humans, així en bloc, ens dediquem a llegir més.

Excepció feta de Valle-Inclán i les seves Sonates, una per cada estació de l’any, a ningú se li acut preguntar per les lectures de tardor, hivern o primavera. Les lectures d’estiu, en canvi, estem convençuts que sí existeixen. Ben cert que, quan som de vacances, ja sigui a Tossa de Mar o a l’Ametlla del Vallès, ens empara una rutina diferent i descobrim forats per llegir allà on sovint només hi havia presses d’agenda. La climatologia també és propícia al paper imprès, perquè resulta més agradable relaxar-se a la fresca amb un llibre entre les mans que no pas sortir al carrer.

Una lectura sempre és personal, ja que el llibre que interessa a una persona no té per què interessar a una altra, de manera que passegeu-vos per la vostra llibreria de referència, o per la biblioteca del barri, i deixeu-vos cridar pels lloms dels llibres d’auto-ajuda, de poesia o de les novel·les més denses, cadascú segons els seus focus d’interès.

Però no oblideu les obres que teniu per casa. Rellegir sempre és una bona idea: el llibre serà el mateix, però nosaltres haurem canviat i la segona lectura segur que és diferent. Alhora retrobarem olors i imatges, potser cançons i tot, relacionades amb aquella primera vegada. A mi no m’és possible separar els paisatges de Queralbs de la lectura de “El tercer ull”, de T. Lobsang Rampa, que llegia de nen quan estiuejava allí; o Steinbeck del sabor de regalèssia, que devorava mentre passava les pàgines de “La perla”. I a l’inrevés: quan rosego regalèssia, penso en Steinbeck.

Hi ha qui opta per llegir en la solitud més isolada, mentre d’altres prefereixen companyia, amb les cames de la parella entrellaçades o la mainada corrent al voltant. El novel·lista Miguel Delibes afirmava que només es podia concentrar si comptava amb els seus set fills fent soroll per casa, i l’intel·lectual Carles Torner té l’estudi abocat al sorollós pati d‘una escola. Pere Gimferrer, ho sap tothom i és profecia, tanca les persianes per aïllar-se quan llegeix.

També hi ha qui, optimista en excés, fa promeses del tipus: ¡ara que tinc temps, aquest estiu llegiré cinquanta llibres! Tinc un amic traductor, partidari de fer llistes i càlculs, que té escrupolosament classificats els llibres que encara pot llegir en vida. “Mentre no me’ls acabi, no penso morir-me pas”, diu. Potser és que dubta de la seva fe, però em sembla que, amb l’excusa de les lectures d’estiu, ha afegit llibres al prestatge, darrerament…

Anuncis

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors, Sobre temes diversos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sobre les lectures d’estiu

  1. Les segones lectures les deixo pel Nadal, perquè és un plàcid aïllament de tota la resta de família que ni fu ni fa. Recordo de bon grat la darrera: Memorias de Adriano, introducció Cortázar. Yourcenar sublim. Les lectures de vacances solen ser llibres clàssics breus que volia llegir de temps i que per raons, no raons, les anava deixant. Aquest any li ha tocat a la Dalloway de la super Woolf que tant d’estima li tinc al seu Orlando.També, sempre que puc m’agafo un d’ assaig socio-econòmic molt breu, allò per llegir al tren….com qui no vol res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s