Miguel Delibes busca conversa

delibesPegar la hebra, de Miguel Delibes

“Sempre he cregut, pel que em deixava entendre, que Delibes estava convençut que jo mantenia amb la meva llengua una relació bàsicament sentimental, que jo escrivia de tant en tant en català per una mena d’idealisme, de voluntat de servei a una cultura regional”. Paraules de Josep M. Espinàs a Relacions particulars sobre el seu admirat Miguel Delibes, que  parlen a les clares d’un autor castellà obert a considerar les “cultures regionals” del regne, sí, però que tenia claríssims els seus propis punts de vista sobre el tema.

Ve a tomb de Pegar la hebra (Destino, 1990), una de les moltes obres que Edicions Destino va confegir a partir de l’activitat periodística de Miguel Delibes. Tot i que pot semblar el contrari, era el propi novel·lista qui proposava a l’editorial reculls d’articles i conferències, sovint apressat per les necessitats econòmiques derivades dels seus nombrosos fills. Pegar la hebra (és a dir, establir conversa) presenta vint-i-nou textos agrupables en quatre grups: homenatges a amics desapareguts, la caça menor, el progrés del món i, com no podia ser altrament, la literatura.

Excepció feta del tribut al director de cinema Orson Welles, els homenatges es restringeixen a l’àmbit cultural de Valladolid: Ignacio Martín, Francisco de Cossío, Luís Maté… Més que en els personatges en si, poc significatius a Catalunya, l’atractiu rau en la calidesa del record projectat. Però aquest Delibes tendre, donat a la conversa i a l’afabilitat, es transmuta en caçador orgullós en parlar de la seva gran afecció en vida: la caça menor; dolgut pels tòpics que fomenten la incomprensió envers aquesta pràctica, prova d’oferir-ne els avantatges, com quan demostra que la caça de la perdiu representa tanta riquesa com l’excedent agrícola. Bon observador, fins i tot es permet, a Bromas cinegéticas de Goya, valorar les peces de caça representades als quadres del gran pintor de Fuentetodos, i contradir-ne els títols.

Les reflexions sobre el progrés, pessimistes com ho era el propi escriptor, semblen denunciar els pocs avenços en els àmbits de l’ecologia o la contaminació vint-i-cinc anys després. Capítol a part mereix el plantejament de Delibes sobre l’avortament, potser un dels més sorprenents del llibre. Pel que fa als textos relacionats amb la literatura i les seves aplicacions al teatre o al cinema, Delibes no pretén pontificar i manté un nivell assequible per al lector comú, com sempre ho va fer com a novel·lista, evitant referències acadèmiques per parlar, per exemple, sobre la tècnica narrativa del segle XIX, o sobre la censura que va patir com a director del diari El Norte de Castilla.

L’afeccionat a la literatura de Delibes comprovarà que l’autor va romandre fidel als principis que se li coneixen des que va guanyar el Nadal el 1947. També descobrim a un gran publicista de la seva pròpia obra, que rarament deixa passar l’ocasió d’emetre recordatoris dels propis personatges, que assumeix coneguts per tothom; petit pecat de vanitat perdonable, atesa l’acceptació popular de la seva obra. Finalment, el llibre transpua un vessant humà: ¿per què parla tant de futbol, per exemple? Ha de saber el lector que Delibes va ser corresponsal del diari esportiu Vida Deportiva, si bé signava amb pseudònim. I ens queda un perfil: el Delibes pare de família nombrosa, amant del futbol, enamorat de la caça, preocupat per l’ecologia… No és la imatge prototípica d’un escriptor però, en canvi, estem parlant del més gran prosista en llengua castellana de la segona meitat del segle XX, d’un home que, malgrat la seva humilitat i pànic a la fama, ha esdevingut ja avui un clàssic.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s