De Grau-Garriga a Leo Messi

De Grau-Garriga a Leo Messi

Caparrot_-_Josep_Grau-GarrigaCom que aquests dies se’n parla per l’homenatge que ha rebut (a Sant Cugat s’ha instal·lat una placa a la seva casa de naixement), uns alumnes em demanen si sé qui és el tal artista Josep Grau-Garriga. Suposo que el que busquen és estalviar-se la classe però, ja que una imatge val més que mil paraules i som a tocar, els dic que el millor que podem fer és arribar-nos fins a l’ajuntament en un moment. Hi som en cinc minuts.

A l’entrar, els alumnes queden parats en adonar-se del tapís formidableque decora un espai de la casa consistorial. De seguida treuen els mòbils i comencen a disparar fotografies amunt i avall. “¡Ah! ¡Oh! ¡Ah!”. Els prego que no cridin, que aquest és un lloc de treball i tal i qual. Callen, cosa que aprofito per comentar-los que a Grau-Garriga se’l considera el màxim exponent de la renovació del tapís contemporani a l’Estat espanyol. Triguen a entendre-ho. “Com si fos el Messi dels tapissos?”, em demanen per fi. Suposo que poso cara de circumstàncies, perquè veig funcionaris que s’aguanten el riure. “Exacte”, accepto, “màxim impulsor de l’escola catalana del tapís: el Messi dels tapissos”.

Explico que, malgrat viure a la població francesa d’Angers, el lligam de l’artista amb Sant Cugat era absolut, ja que era nascut aquí. “Com vosaltres”, dic, i de seguida m’adono de l’error. “Jo vaig néixer a Girona”, diu una; “Jo sóc del Marroc”, salta un altre. “Oh!, és igual, el cas és que estimava molt Sant Cugat”. També és un error: “Sant Cugat és un rotllo”, etcètera. Passo a parlar de la Casa Aymat, i explico que la gent de la Galeria Canals, en relació constant amb l’artista, sovint feien de pont entre ell i les autoritats locals. “I si s’estimava tant el poble, per què va marxar?”. Bufa. Provo de no entrar en temes històrics de franquisme i postguerra, perquè en un segon perdrien l’interès creat pel tapís gegant; em limito a dir que a França podia estudiar les tècniques més avançades del moment.

“I què més feia?”, demana un. Ah, tapissos de dotzenes de metres de llarg exposats arreu del món no els semblen suficients; encara voldran que els fes de tres en tres, com el Messi. “Va estudiar molt per aconseguir fer coses com aquesta: tenia estudis de dibuix i pintura, de gravat, d’escultura… Fins i tot pintava frescos a les esglésies”. Comencen a mirar les pantalletes: ha sigut dir estudiar i l’interès s’ha esgotat com una bateria de mòbil. “Sabeu una cosa? De la mateixa manera que el Messi juga amb els millors, com el Neymar o el Luis Suárez, el Grau-Garriga també va treballar amb les estrelles del món de l’art: Miró, Tàpies, Subirachs, Ràfols-Casamada, Guinovart…”. He recuperat la seva atenció, i alguns fins i tot memoritzen aquests noms. I encara hi ha qui diu que el futbol no serveix per a res!

Llegeix l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre temes diversos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s