“La millor oferta”, de Giuseppe Tornatore

Llibres Anagrama ens obsequia amb una magnífica història sobre l’amor i l’amistat: “La millor oferta” de Guiseppe Tornatore. I ho fa en català, cosa d’agrair perquè no és precisament una constant en aquesta santa casa.

Parlem d’un llibre amb grans atractius: autòmats, obres d’art, restaurants de luxe, capitals europees, mansions en declivi… I farcit de personatges realment fascinants: un esquerp crític d’art que porta guants per evitar que ningú el toqui; una bella dama oculta per una misteriosa malaltia; un jove atractiu expert en mecànica de tota mena; un lladre còmplice; una nana experta en estadística… Les relacions entre aquests personatges origina una plenitud narrativa que ens permet identificar-nos-hi. En paraules de l’autor, “Esbossava el caràcter del personatge i la seva trajectòria humana, buscant una història en la qual fer-lo viure”.

La lectura és ràpida precisament perquè el text està pensat com un guió cinematogràfic, basant-se en només sis personatges –tres dels quals a penes apareixen- i trenta escenes molt específiques. ¿Potser fins i tot n’heu vist la pel·lícula?

El propi autor –famós per dirigir l’oscaritzada “Cinema Paradiso” (1988)- s’excusa en el pròleg sobre la pobresa del text, ja que es tracta d’un esborrany per atraure actors i productors, i no d’una narració treballada literàriament, però alhora en reivindica la validesa. “Voldria que aquest volumet es llegís com el que és; no pas un relat amb tots els ets i uts, sinó el testimoniatge de les moltes estratègies que un cineasta s’inventa per fer-se el camí planer”.

El novel·lista Joan-Daniel Bezsonoff repeteix sempre que escriptor necessita tres coses per fer un bon llibre: “Una bona història, una bona història i una bona història”, riu. Una obra com “La millor oferta” valida la seva teoria. Recomanabilíssim.