“12 Sonates Catalanes”, d’Eduard Fontbona

El neòfit escolta 12 sonates catalanes

Eduard FontbonaPer al neòfit, la música clàssica catalana està representada per pocs noms i molt concrets: Albéniz i Mompou, sobretot, i després, en una borrosa llunyania, els Pedrell, Lamote de Grignon i Montsalvatge. Ho hem d’assumir: el neòfit, tot i les bones intencions, no sap gran cosa de la cultura musical del seu país. Resulta formidable, per tant, poder ampliar la llista amb Narcís Casanoves (1747-1799), Benet Brell (1786-1850) i Josep Gallés (1758-1836), que dibuixen una segona meitat del segle XVIII plena de vitalitat.

Sumant-se a la tasca abnegada d’estudiosos com el pianista Jordi Masó o el pare Daniel Codina, “12 Sonates Catalanes” (Columna Música) descobreix els tres compositors catalans mencionats, religiosos per a més senyes (els dos primers n’eren i el tercer estava vinculat a la música de catedral), exponents d’una escola anomenada del “Període Galant”, centrada en el Monestir de Montserrat, autèntic punt clau de la producció i protecció musical del país i de la nostra cultura.

Que la paraula “religiós” no predisposi ningú a pensar en música sacramental: es tracta de dotze peces d’un sol moviment, de caràcter alegre i italianitzant, que remeten a les sonates de Scarlatti, Vivaldi o fins i tot al Mozart més juganer (sentim ecos de “La flauta màgica” en la Sonata nº 2 en Do major de Brell). El neòfit agraeix aquesta senzillesa i familiaritat en la música, que s’apodera del seu esperit a la primera. I és que aquest àlbum notable és tota una descoberta, que desbastella la creença del neòfit que Catalunya no va tenir Barroc ni Neoclassicisme. Per als oients més experts, en canvi, les peces demostren també el desenvolupament del piano com a instrument solista, en detriment del clavecí.

Parlem de l’autor de la proesa. Eduard Fontbona, format en l’Acadèmia Marshall fundada per Enric Granados, ha fet una tria de peces excel·lent, i s’ha encarregat d’una interpretació elegant, neta, que té alguna cosa de pedagògica i generosa: l’intèrpret fuig de personalismes per donar a conèixer aquests esplèndids autors d’un període que ara endevinem prolífic. Si el neòfit coneixia Eduard Fontbona per la seva obra pròpia (“La nit dels orígens” i “Sons de l’hivernacle”), ara també el pot conèixer com a estudiós i recuperador de la música clàssica catalana. Esperem un segon lliurament aviat.

Anuncis

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre temes diversos, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “12 Sonates Catalanes”, d’Eduard Fontbona

  1. Alexander Bern-Hills ha dit:

    Molt bé aquest article!

  2. Melòman ha dit:

    Per als neòfits i no neòfits, és una bona recomanació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s