Informe de l’interior, de Paul Auster

“Informe de l’interior”, de Paul Auster

tumblr_ldrmqrEKLZ1qd6b51o1_400Els amants del gènere biogràfic estan d’enhorabona amb la publicació d’“Informe de l’interior”, de Paul Auster (“Report from the Interior”, ben traduït per Albert Nolla), on l’escriptor nord-americà continua la seva dèria per convertir la realitat més quotidiana en carn de ficció. Presentem el retorn de l’autor fetitxe de les últimes dècades per excel·lència, aquesta vegada amb una pretesa biografia.

Com tota memòria, el llibre comença per la infantesa per passar a explorar el que Auster anomena “la geografia interior”. Com a novetat, l’autor fa un interessant exercici en segona persona, que l’auxilia a desenvolupar un estil gairebé epistolar, cosa que li permet adreçar-se a l’infant que va ser.

El llibre proposa quatre paràmetres diferents. La primera part, que remet al títol del llibre, és un excel·lent model d’escriptura i demostra el per què de la fama del novaiorquès. La segona part, en canvi, no està del tot justificada: “Dos cops al cap” explica un parell de films que van marcar l’adolescència de l’autor; és un capítol massa extens i ens aventurem a dir que va ser imposat per l’editor, ja que el llibre resultaria breu sense ella. Auster es recupera a “Les càpsules del temps”, on presenta les epístoles enviades a la seva primera dona a finals dels anys seixanta; juganer, fa dubtar el lector: ¿van existir mai, aquestes cartes? La quarta part del volum, “Àlbum”, complementa els records a base de fotografies, en una pràctica original però no inèdita (recordem “Àlbum de família” de Narcís Comadira, per exemple).

No hi pot haver dubtes sobre la ficció que nodreix aquesta biografia, com tampoc sobre la voluntat de Paul Auster de forjar un personatge públic. A la manera de Josep Pla a “El quadern gris”, l’autor construeix una versemblant ficció autobiogràfica, utilitzant el passat del protagonista (que no el seu propi) per convertir-lo en material literari. Aquesta treta li permet distància suficient com per a referir-se a si mateix amb una pretesa objectivitat, si més no. D’altra banda, la interacció amb aquest passat és l’excusa ideal per parlar de si mateix sense caure en exhibicionismes ni situacions morboses.

 Reservat per naturalesa, l’autor basteix màscares on amagar-se i es mostra de vegades grandiloqüent, de vegades un punt arrogant. Però ho fa expressament, la seva intenció és que el lector comprengui que tot plegat és una ficció, i vegi que en realitat Auster viu el món exactament com el vivim nosaltres. En aquest punt clau rau el secret del seu èxit, i l’explicació de la legió de lectors que el segueixen.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s