“Canadà”, de Richard Ford

Canadà, de Richard Ford

CanadàEl narrador es declara admirador dels escacs de bon començament, però així i tot sobta en proposar jocs al lector, empès a autèntiques partides d’estratègia. A Canadà, cada petit detall composa les peces d’escacs amb què l’autor ens convida a jugar, en principi contra el personatge amargat de la mare: “La meva germana i jo, érem actors secundris d’un drama que ella s’encarregava que es desenvolupés implacablement”.

Així, el primer paràgraf del llibre posa el nivell alt: “Primer parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després dels assassinats que van tenir lloc més tard”. ¡Quanta acció, uns pares que roben, i uns assassinats! Però aquesta crida a l’atenció del lector és un esquer per parlar de temes de llarg abast: l’Amèrica emergent de la Segona Guerra Mundial, la situació econòmica del nord del país, la posició de la dona ara que tenia drets, les comunitats marginals… Però sobretot, els somnis petits d’uns personatges que ja per sempre formaran part de les nostres vides.

“La vida exigeix mentides per ser viable”, afirma l’autor, que sap que una novel·la retrospectiva, o qualsevol altra forma de record, no obliga a la fiabilitat de la memòria. A partir d’aquesta premisa, el narrador (amb una esquerpa germana bessona, i fill d’aquests pares que ens intriguen tant, ell un càndid ex aviador, ella frustrada i ressentida) ens convida a acompanyar-lo a la recerca de la seva identitat: sense arrels a causa d’una infantesa itinerant, ignora el lloc que ocupa al món. Les circumstàncies decidiran per ell, però.

El llibre és voluminós, farcit d’eternes subordinades, construït a base de descripcions minucioses, amb una presència mínima de diàlegs… I en canvi resulta estranyament ràpid, fluït com una conversa entre amics. (Cal destacar, per tant, la traducció de Josefina Caball). Servint-se d’aquesta agilitat narrativa, l’estil de Ford és exhaustiu, explora cada racó sense témer l’abandó del lector, segur que aquest ha quedat enxampat: bé en la teranyina de la seva qualitat literària, bé per la força de l’argument d’uns pares que roben bancs. A mesura que avança en la lectura, el lector s’adona que Ford li està parlant de temes que reconeix, i aquest és el motor veritable de l’obra.

Canadà ens guia pel paisatge nord-americà i ens mostra la fragilitat de les relacions humanes, les frustracions que amaguem al fons de l’ànima, i com el caràcter de cadascú és el seu destí: “Si les coses haguessin pogut seguir el camí que recorren milers d’altres vides…”, es demana el narrador, resignat. La pregunta de fons és: ¿estem disposats a assumir la responsabilitat d’allò que ens passa? Som responsables dels nostres actes, siguin quines siguin les peces que tenim per jugar la partida: “Tanmateix, culpar els pares de les dificultats que tens a la vida no porta enlloc”.

Així, Canadà pertany a aquella mena de llibres que deixen petja en el lector perquè l’interroguen. A través d’un l’estil exhaustiu, la novel·la transforma el lector en el sentit que aquest es veu obligat a formular-se preguntes que li vénen de nou. Richard Ford és, per tant, digne hereu de la millor generació de novel·listes nord-americans dels anys cinquanta, els Scott Fitgerald, Capote o Salinger. Així ho està reconeixent la crítica.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s