Cloenda Any Salvador Espriu

Poeta contra poeta

UnknownÉs evident que l’Any Espriu ha obtingut un ressò que no han assolit efemèrides anteriors: algú recorda l’Any Vayreda, per exemple? Va ser fa deu anys i de l’autor de La punyalada no n’ha quedat res al pòsit de la memòria. De motius que expliquen l’èxit de l’Any Espriu n’hi ha uns quants. Un és l’impuls independentista que la societat catalana ha adoptat els darrers anys. Pels simpatitzants d’aquesta línia política, el poeta ha recuperat el seu estatus de Veu del Poble. Per als qui pensen altrament, com els intel·lectuals vinculats al difunt Tripartit, no.

Podem discutir si els actes de celebració han estat a l’altura, o si es podia haver incidit més en d’altres àmbits d’actuació. Però una cosa no és discutible: durant un any, Salvador Espriu ha estat al carrer i tothom l’ha tocat de prop, tant els iniciats més pedants com els qui no han agafat un llibre de poesia en la vida. Gràcies a l’Any Espriu, Catalunya ha viscut la literatura amb normalitat, com passa a Lisboa amb Pessoa, o a Praga amb Kafka. Espriu ha estat a la ràdio i a la televisió, a Internet, als cartells que penjaven dels fanals, present i respectat.

Es veu que el Departament de Cultura s’hi ha gastat un milió d’euros. Doncs felicitem-nos-en: o ara no ens plau que els governants inverteixin en cultura? També podem recordar el patrimoni que s’ha creat al voltant de l’esdeveniment: des d’estàtues a commemoracions per tot el territori. Un exemple concret és la publicació de l’imprescindible Ocnos i el parat esglai, que compila l’obra inèdita d’Espriu, a càrrec de dos santcugatencs il·lustres: l’editor Ramon Balasch i l’artista Sergi Barnils.

Hi ha qui afirma que la dotació de l’Any Espriu del 2013 ha deixat sense pressupost l’Any Vinyoli del 2014. És probable. No hauria de ser així, és clar, però en qualsevol cas no és de llei atacar el primer poeta per defensar el segon. Un país que vol ser-ho però que encara no ho és, no es pot permetre el luxe de tirar pedres a la pròpia teulada. Bàsicament perquè no té sentit: el 2014 focalitzarà els esforços en el tricentenari del 1714, i el pobre Vinyoli passarà inadvertit per bon poeta que fos.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors, Sobre temes diversos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s