Manel Ollé, premi Gabriel Ferrater

Manel Ollé, premi Gabriel Ferrater

Manel OlléJa coneixem el nou guanyador del premi Gabriel Ferrater: es tracta de Manel Ollé, que combina la seva vessant acadèmica (professor d’Història i Cultura de la Xina Moderna i Contemporània, tema sobre el qual és considerat una autoritat) amb la praxis literària: col·labora en diversos mitjans com a crític, i les seves traduccions són sempre exemples de bona tria (recomanem especialment “Contes estranys del pavelló dels lleures”, comentats en aquest mateix mitjà). I naturalment és poeta, encara que ell mateix admet que en ocasions arriba a oblidar-se’n, ja que fins ara només ha publicat un poemari per dècada. Aquest és, amic lector, el guanyador de la dotzena edició del premi Gabriel Ferrater, amb el llibre “Bratislava o Bucarest”.

Arribada la dotzena edició, amb el premi absolutament consolidat en el panorama de les lletres catalanes, és moment de fer balanç del certamen (el nom del qual, per cert, és més extens del que normalment citem: Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater). Jordi Cornudella, també un poeta que es prodiga poc, i responsable de la col·lecció de poesia d’Edicions 62 que ha publicat el premi Gabriel Ferrater des de l’inici, aprova amb nota a l’hora de valorar el palmarès del premi, que llegim en positiu.

Per una banda, es pot dir que el Premi Gabriel Ferrater és lliure de prejudicis, ja que ha descobert autors que fins al moment de guanyar eren completament desconeguts (Yannick Garcia, Adrià Targa, Antoni Ibàñez), o gairebé desconeguts: és el cas de l’última guanyadora, Anna García Garay, però també del primer, Marc Romera, i també d’Albert Balasch i Enric Virgili. El premi Ferrater, per tant, esdevé plataforma per a aquests autors. Valguin els exemples d’Enric Virgili, que ha bastit una obra molt personal, en la que brillen les proses preciosistes de “Brunilda”, o de Marc Romera, que avui destaca com a editor de Labreu Edicions. Per una altra banda, el premi ha consolidat llibres de poetes que havien destacat prèviament: és el cas d’Albert Roig (“La tempesta”), de Dolors Miquel (“Missa pagesa”) i sobretot de Jaume Subirana (“Una pedra sura”).

Algunes pistes sobre el llibre guanyador d’enguany, que veurà la llum pels volts de Sant Jordi. “Bratislava o Bucarest” és un sol poema llarg, sense puntuació ni talls sintàctics de cap mena (però sí rítmics i musicals, que ens han descobert un passat de jazz en la biografia de l’autor), que flueix a mesura que el lector avança en la lectura. A la manera de “Autoretrat en un mirall convex”, de John Ashbery, Manel Ollé presenta un poema discursiu que convida a la reflexió, però que mou les emocions del lector a través d’una poesia tàctil i essencial. “El poema ens situa en la ment d’un actor que està llegint un poema, i resseguim el seu fil a partir d’una cascada d’imatges, que suggereixen situacions surreals i d’altres de més explícites”, explica Ollé.

No se’ns pot fer estrany que el premi Gabriel Ferrater premiï un poema llarg, perquè això ja havia passat amb “Una certa penombra” d’Antoni Ibàñez (IV premi, 2005). I una última reflexió: a Catalunya existeix un poema llarg de certa importància, que es titula “El poema inacabat”. ¿Els sona l’autor? Era un tal Gabriel Ferrater…

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Manel Ollé, premi Gabriel Ferrater

  1. Barcelona ha dit:

    Gràcies per les explicacions i la recomanació. Quanta poesia que tenim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s