L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Una idea original i desmesurada

tumblr_m3xv10LatI1rvkjxdo1_500Aquesta original novel·la parteix d’un esquema clàssic vestit de transgressió, ja que la fugida endavant del protagonista li serveix per revisitar la seva vida. Empès per un esperit aventurer, en el dia del seu centenari, el vell Allan decideix que ja en té prou de viure a la residència. Fent honor al títol del llibre, s’escapa i desencadena tot de situacions que busquen fer riure el lector a base d’absurds. En un bon exercici de dualitat, l’autor combina el present fugitiu de l’Allan amb el seu passat. Per una banda, trobem els nous amics del vell; per una altra, les situacions inversemblants que Allan ha viscut al llarg dels seus cent anys.

És clau el caràcter del protagonista, persona dialogant i afable, que veu el món amb els ulls nets d’una criatura. Aquesta innocència contrasta amb els moments clau de la història del segle XX en els que es troba implicat. I és que l’autor uneix el pobre Allan amb dictadors de la talla de Mao o Stalin, amb polítics polèmics com Charles De Gaulle o Harry S. Truman… i fins i tot amb Franco. Les situacions tenses que viu al costat d’aquests monstres de la política (un assassinat, un atropellament, un robatori), es resolen gràcies a la serenitat i simpatia d’Allan, que treu ferro als esdeveniments i construeix ponts de diàleg entre els involucrats. D’aquesta manera, uns conflictes sagnants esdevenen anècdotes lleugeres, i el contrast entre l’exagerada innocència de l’ancià i la gravetat dels temes esdevé el motor de l’obra. Naturalment, diferents sensibilitats reaccionaran diferent a aquesta proposta. L’autor dibuixa un escenari sense responsabilitats, però divertit per l’absurd que comporta. Ja veiem que hem de llegir L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra en clau de comèdia desenfadada.

Més que una novel·la, es tracta de la suma dels fets del protagonista, a la manera de Les aventures del bon soldat Svejk de J. Hasek. Cada nova peripècia afegida a l’anterior aporta un gra de sorra, sempre picant, a la sèrie de petites transgressions que formen el conjunt. No hi ha mesura, però, i més d’un lector hauria agraït que el llibre perdés una cinquantena de pàgines.

No hi trobem una novel·la profunda, per tant, sinó una comèdia inofensiva i de recursos narratius fàcils. Però cal no perdre de vista que el personatge del bufó, abanderat de l’humor, permet dir coses que altrament no es dirien. El bufó del Rei Lear, abans d’abandonar el senyor a la seva sort, es permet de recordar-li què és el que l’ha dut a la seva penosa realitat, i condemna a tota la societat de l’època. Tal és el poder del representant de l’humor. És fàcil sospitar que l’aposta de Jonas Jonasson per Allan, al marge de permetre una estona entretinguda entre somriures, té una voluntat crítica.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s