Alfons Maseras, o Jaume dels Domenys

Alfons Maseras, o Jaume dels Domenys

AlfonsMaserasJaume dels Domenys (1884-1939) em va cridar l’atenció per la seva traducció d’Axelle, novel·la de Pierre Benoît editada a la Llibreria Catalònia el 1929, que situa l’acció en un camp de presoners durant la Primera Guerra Mundial. Remenant una mica vaig trobar que també havia traduït al català obres de Balzac, de Shakespeare, de Tolstoi, de Voltaire, de Leopardi i, entre d’altres, fins i tot l’obra completa de Molière. Aquest coneixement profund de les primeres firmes explica que la seva abundant obra, bàsicament romàntica, es caracteritzi per l’adaptació mimètica d’autors europeus. També crida l’atenció que signés els escrits amb pseudònims: el més utilitzat va ser Jaume dels Domenys, però també va usar el de Jordi Casanova, o fins i tot el d’Omega.

Parlem d’Alfons Maseras i Galtés, nascut a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). El seu pare s’havia mudat al poble després d’abandonar la carrera de metge militar, però aviat es va traslladar a Barcelona per obrir consulta. És aquest un moment clau en la vida de l’escriptor, perquè sempre més enyorarà el paisatge de la infantesa, tal i com es reflecteix en les abundants descripcions bucòliques de la seva obra. La seva mare mor quan Alfons compta només onze anys. Als quinze, i desobeïnt l’autoritat paterna, freqüenta els ambients bohemis i literaris de Barcelona i aviat és un habitual d’Els Quatre Gats. Del seu pas per aquest ambient en queda un retrat que li fa ni més ni menys que Picasso.

És clar que en els ambients artístics de la capital troba el consol que li manca a casa, orfe de mare i poc comprès per la figura paterna. Les desavinences amb el seu pare el porten a fer-se escàpol en dues ocasions, que acaben amb estades a París i Madrid respectivament. La relació amb la nova muller del seu pare no hi ajuda, ni tampoc que negligeixi la carrera de Medicina per dedicar-se a la literatura. Amb tot, arriba a titular-se pèrit mercantil.

Per fer-nos una idea de la procacitat d’aquest autor, direm que a partir dels setze anys col·labora amb revistes diverses: Catalunya Artística, Joventut, El Pandemonium (que lluïa el curiós subtítol de Revista de higiene social, Ciencia, Artes, Literatura). Aviat publica poemes de clara influència modernista, sobretot de Maragall i Rusiñol. Ja aleshores utilitza el pseudònim que l’ha de fer conegut, en honor la seva vila nadiua. El 1901 codirigeix la revista literària Auba, on col·laboren integrants d’Els Quatre Gats com Joaquim Biosca o Joan Oller. El 1902 escriu a Lo Somatent, diari catalanista radical, i a El Rector de Vallfogona, setmanari satíric barceloní. El 1903 publica el seu primer llibre de narrativa breu, Tres balades. Tot just té dinou anys.

Amb vint anys col·labora al diari La Renaixença i es vincula a la Lliga Catalanista, esdevenint conferenciant especialitzat en política. Però alhora continua publicant en diversos gèneres, perquè Alfons Maseras és un autor terriblement prolífic. Valgui l’exemple del binomi 1907-08, quan publica poesia (Delirium), narrativa breu (Amor i odi), la conferència Les passions en el teatre, i fins a tres novel·les (Edmon, La fi d’un idil·li i Fets i paraules de mestre Blai Martí), totes tres amb influències de la decadència modernista de D’Annunzio. També aleshores s’edita la seva traducció de Molière Tartuf o L’impostor. El 1909 té l’encert de publicar L’adolescent, novel·la històrica ambientada a l’antiga Babilònia que li aporta gran anomenada, en especial pel caire escandalós d’algunes escenes, amb incest i assassinat inclosos. Esdevé un autor popular gràcies a la controvèrsia i el 1910 es traslla per segon cop a París, on fa una llarga estada. Té només vint-i-cinc anys.

A l’inici de la Primera Guerra Mundial el tornem a trobar a París, fet que aprofita per viure l’experiència del front i, com a corresponsal de La Veu de Catalunya, explicar-la posicionant-se a favor dels aliats. Aquest any col·labora amb el Comitè d’Amics de la Unitat Moral d’Europa, creat per Eugeni d’Ors, que propugna la neutralitat en el conflicte. Inquiet, el mateix any viatja a l’Amèrica del Sud i fa estades a Brasil, Uruguai i Argentina, on pronuncia conferències catalanistes i publica als principals diaris. De tornada a París, funda el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, dedicat als soldats voluntaris a França, i participa, en representació de Catalunya, a la Tercera Conferència de les Nacionalitats de Lausana.

Al voltant dels trenta anys, s’asserena. El 1917 torna a Barcelona, on Eugeni d’Ors li ofereix amistat i la plaça de secretari personal a la Mancomunitat de Catalunya. El 1918 es casa amb Dolors Baltà, matrimoni que li dóna dos fills: Jordi i Margarida. Arrel de la col·laboració amb Xènius, la seva obra evoluciona del Modernisme al Noucentisme. S’integra definitivament en l’ambient literari barceloní. El 1920 publica la traducció al castellà del Glosari de Xenius: 1906-1917, que coincideix amb l’exili voluntari del propi Xènius a Madrid, després que l’Assemblea General de la Mancomunitat li censurés la gestió dels darrers anys, en un episodi prou conegut de la història del país.

El 1924, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, les coses empitjoren per als intel·lectuals catalans en bloc. Alfons Maseras no és una excepció i és destituït dels seus càrrecs. Amenaçat per la repressió del règim, es veu obligat a deixar la família enrere i marxar novament a París. Allí esdevé una peça activa del catalanisme a l’exili. Dirigeix Le Currier Catalan, òrgan afí a Acció Catalana i en contra de la dictadura de Primo de Rivera; és corresponsal de La Veu de Catalunya; col·labora a la Societat d’Estudis Militars (agrupació clandestina i de caire paramilitar, la finalitat de la qual és formar nuclis de comandament d’un futur exèrcit català); i organitza i és secretari de la Société d’Editions Raymond Lulle (societat continuadora de l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, clausurada pel règim). Continua escrivint però, a diferència de la força transgressora d’abans, les obres d’aquest període denoten la tristesa que l’amara.

Als quaranta anys torna a Barcelona, on retroba la família i es dedica exclusivament a escriure. La seva obra esdevé encara més abundant i publica en quasi tots els gèneres literaris. La maduresa el porta a destacar en el cap de l’assaig, i publica Resum de literatura provençal (1932), Resum d’història del comerç (1934) o les biografies Joan Maragall (1936) i El pintor Fortuny (1938). Cal dir que anteriorment havia publicat assaig polític, com Pancatalanisme: tesis per a servir de fonament a una doctrina, a favor de la independència de Catalunya, o l’assaig El nacionalisme i l’internacionalisme de Dant (1921). Durant la Guerra Civil s’esforça en normalitzar la vida cultural catalana, i continua publicant malgrat una precària situació econòmica. A això s’hi afegeixen problemes de reumatisme i una infecció pulmonar crònica.

Hem començat parlant de la seva traducció d’Axelle, i acabem referint-nos-hi, perquè el final d’Alfons Maseras és idèntic al del personatge més genial d’aquesta novel·la, el temible i infantil general de Reichendorf. Igual que aquest, Maseras veu com el seu fill mor al front i com el seu país claudica a la guerra –amb la qual cosa el sacrifici del fill perdut és definitivament inútil. “Amb quina torbació, plena d’esfereïment, assistia a la passió d’aquell vell al qual la mort de tres fills, durant tres anys, no li havia arrencat una sola queixa! Mentre ell cregué en l’eficàcia de llurs sacrificis, l’home es mantingué ferm. Ara, però, s’abandonava al seu desconhort”. El juliol del 1939, quatre dies abans que les tropes franquistes entrin a Barcelona, ha d’exiliar-se de nou a França amb un grup d’intel·lectuals catalans. La salut precària i la tristesa, afegides a la derrota, són suficients perquè en pocs mesos,  el 27 d’octubre de 1939, li arribi la mort a Tolosa de Llenguadoc. És el final d’una vida plena d’acció que deixa una obra abundant i polièdrica, però poc coneguda.

Pòstumament s’han publicat algunes obres inèdites d’Alfons Maseras, com els assaigs L’alliberament de Sicília (1954) i Vida de Narcís Oller (1996). L’estudiosa Montserrat Corretger, professora de la URV, va preparar els volums Alfons Maseras: Intel·lectual d’acció i literat i L’obra narrativa d’Alfons Maseras (ambdós a Publicacions de l’Abadia de Montserrat) ara fa divuit anys. I el 2006, l’associació de Sant Jaume dels Domenys “La Llinyola” va commemorar el 125 aniversari del seu naixement. Per bé que no és un autor completament caigut en l’oblit, vista la seva capacitat de treball i fermesa ideològica, farem bé en parlar-ne més sovint. Ni que sigui per referir-nos a tots aquells que pensen que el catalanisme és un invent nou, aparegut com per art de màgia gràcies a la crisi econòmica.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Alfons Maseras, o Jaume dels Domenys

  1. Albert ha dit:

    Quin personatge tant interessant! Gràcies per donar-nos-el a conèixer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s