L’illa groga, de Josep Vallverdú

L’illa groga, de Josep Vallverdú

Josep VallverdúEl 1986 l’editorial Noguer, que havia publicat grans sèries de literatura juvenil en llengua castellana (recordem Mundo mágico, per exemple, que ens va portar la sèrie dels Kasperle de Josephine Siebe), va decidir-se a traduir al català alguns títols de la col·lecció Cuatro vientos. Així va néixer Quatre vents, que es va estrenar precisament amb L’illa groga, llibre que s’havia editat en castellà l’any anterior.

Es tracta d’una novel·la intensa, sense respir, en la qual el lector es troba enxampat per un crescendo d’acció. Tal com afirma el narrador, el sentit de l’aventura és només actuar, viure uns instants amb intensitat, veure desfilar gent i paisatges… i prou. Exactament el que s’esdevé en aquesta narració trepidant. En el primer dels tres temps o escenaris de la novel·la, descobrim Abel, un polissó fugitiu, i Norbert, el contramestre del vaixell, únics supervivents d’un naufragi. Un cop han explorat l’illa i han entrat en contacte amb els nadius, s’esdevé l’aventura en solitari d’Abel contra uns malvats buscadors d’or. Finalment, a mode de resolució del conflicte, l’autor incorpora una nova aventura marítima i la redempció d’en Norbert.

El suspens de la trama es reforça amb el personatge de Kuna, el misteriós cap del poblat indígena, i amb la sensual Sarua. ¿És Kuna un traïdor? ¿Acabarà Abel embolicat amb la indígena després de la mort del marit d’aquesta? L’autor, conscient del límit de pàgines que havia de produir per al públic juvenil, acaba amb qualsevol extensió amb un terratrèmol que té els efectes simplificadors d’un somni. No hi ha una conclusió sinó un interrogant obert, que permetia una segona part que mai va arribar.

El llibre respon a l’estil habitual de Josep Vallverdú. Situa el lector en un microcosmos (un barri obrer a En Roc drapaire, un poblet de muntanya a L’home dels gats) i, bon estudiós del capteniment humà, utilitza un personatge “bo” per guiar-lo pels recovecs de la conducta d’altres personatges menys nobles. No hi ha matisos: Abel perdona i és generós sense excepció, mentre que Norbert es tanca devant del desconegut i només mostra la seva cara amable al final, en sentir-se útil i trobar-se en el seu element. Fins i tot a Rovelló, protagonitzat per un gosset (llibre, per cert, que va merèixer una sèrie de dibuixos animats), l’autor buscava explorar els sentiments més bàsics dels protagonistes. Pel que fa a la capacitat narrativa, destaca per entretenir alhora que enriquir el lector amb un lèxic preciós i fàcilment intel·ligible, exigent i accessible alhora. Per posar un cas, la descripció que ofereix de l’enfonsament del vaixell és brillant, només a l’alçada d’un gran autor.

Pel que fa a l’edició en si, poc acurada i amb els abundants errors tipogràfics propis del moment, cal destacar-ne les deu il·lustacions a llapis i aquarel·la (més la portada en color), de l’artista madrileny Juan Ramón Alonso, de qualitat sens dubte, i que tenien la tasca difícil d’atraure els joves a què es destinava aquesta col·lecció.

En la línia dels escriptors “educadors” de la Transició, l’autor denuncia les males condicions de vida dels indígenes… després d’imaginar-los com a terreny fèrtil per a aventurers (exactament com fa Joaquim Carbó a la sèrie de llibres protagonitzats per Pere vidal, o Folch i Camarasa a la sèrie de Massagran). Però hi ha reflexió moral, com quan el protagonista Abel troba un filó d’or i descobreix que pot sucumbir a la temptació del poder. Els autors d’aquesta època pretenien destruir clixés i construir el món políticament correcte que havia de venir. Què van deixar a canvi, ja són figues d’un altre paner.

L'illa groga, de NoguerAmb L’illa groga, en Vallverdú reprèn l’ambient marítim i exòtic de la seva primera novel.la, Trampa sota les aigües, premi Joaquim Ruyra, i s’afegeix a la llista d’obres literàries que treuen suc d’una illa inexplorada. Començant pel mateix Homer, passant per Verne, Stevenson i fins a Golding. De fet, una derivació de Robinson Crusoe es publicarà al número 3 de la mateixa col·lecció sota el títol Divendres o la vida salvatge. Tinc per a mi que Vallverdú és el millor prosista de la seva generació, tot i que L’illa groga no em sembla representatiu del seu talent. En destacaria altres novel·les, especialment les ja citades Rovelló (1969), En Roc Drapaire (1971) i molt especialment L’home dels gats (1972), tots publicats a La galera.

Un breu apunt biogràfic per acabar, ja que l’autor (1923) compta amb 90 anys. L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) li dedica homenatges diversos. Sota el títol “Josep Vallverdú, passeig d’aniversari. Vallverdú al món”, s’han organitzat actes per donar a conèixer la seva àmplia producció literària. El cicle, que durarà tot l’any, abasta diversos punts dels Països Catalans. Un bon moment per rellegir un autor que, de ben segur, ens va alegrar la vida quan teníem menys dies.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura juvenil, Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s