Massagran a Sant Cugat

Massagran a Sant Cugat

Folch i Camarasa i MassagranLlegeixo que, del 15 de juliol al 15 d’agost d’enguany, la Biblioteca Central Gabriel Ferrater hostatjarà una exposició itinerant basada en l’obra de Josep Maria Folch i Torres Les aventures extraordinàries d’en Massagran. Magnífica notícia i un punt per a l’equip de la Pepa Forn, la nostra bibliotecària en cap.

Ara fa poc més d’un segle, aquestes aventures -magníficament il·lustrades per Joan Junceda- van suposar un èxit sense precedents. Com era propi del moment, les novel·les es publicaven per entregues, en aquest cas com a suplement del setmanari En Patufet, i van revolucionar la literatura juvenil catalana. És possible que part de l’èxit es degués a la visió humorística del llibre, ja que relatava les peripècies d’un noi de casa bona que s’havia de buscar la vida. La popularitat del personatge va ser total, fins al punt de publicitar-se en els cromos que acompanyaven els productes de la casa Ametller.

Molts no deuen haver llegit la novel·la original, però en canvi coneixen en Massagran gràcies a la tasca del dibuixant Josep Maria Madorell i els guions de Ramon Folch i Camarasa, que a inicis dels anys 80 van reconvertir el personatge al còmic.

Ja fa nou anys de la desaparició del dibuixant Madorell, i del conseqüent estroncament d’algunes de les millors sèries de còmic en llengua catalana. Hi havia els Jep i Fidel de la contracoberta de Cavall Fort, per una banda, però també Les aventures de Pere Vidal, en col·laboració amb Joaquim Carbó. I, és clar, Les aventures d’en Massagran. L’estil de Madorell, de línia clara (també anomenada d’escola belga), prioritzava la màxima comprensió de manera que tot contribuïa a la claredat de la història.

Com si intuís que havia de ser el darrer àlbum, Folch i Camarasa va voler homenatjar el seu pare en el darrer guió que s’ha publicat fins avui: així, El segrest d’en Massagran (el quinzè àlbum de la sèrie) uneix el famós aventurer amb un altre personatge de Folch i Torres que, a l’època, va tenir ressò propi: el detectiu Bolavà.

Per als amants de la sèrie Massagran, direm que es va arribar a anunciar un setzè àlbum: En Massagran a la Xina, però aquest mai va veure la llum. No costa deduir que s’hi repetiria el binomi Massagran-Bolavà, perquè aquest parell ja van viure una aventura a l’Orient en forma de novel·la: En Bolavà al país dels xinesos (1930). Ignorem si el projecte estava gaire avançat quan la mort va sorprendre Madorell, però no ens estarem de recordar que Tintin i l’art alfa, publicat quan encara no estava acabat ni pel que fa als esquetxos, ha estat un gran èxit de vendes. I anava a dir: ¡salvant les distàncies! Però no ho diré, perquè la sèrie de Massagran és de qualitat i un producte propi de Catalunya, que hem de mostrar al món amb orgull. Com ho fa, sens dubte, aquesta exposició que ara gaudirem a Sant Cugat.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura juvenil, Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s