Espriu transparent

Espriu transparent

Salvador Espriu

Salvador Espriu

Els editors anglosaxons són experts en fer valorar els seus autors arreu del món. Una de les eines amb què ho aconsegueixen són, precisament, les biografies. Com tantes altres coses que ens manquen encara, l’accés a biografies en llengua catalana és escadusser. És cert que les efemèrides dels darrers anys han permès recuperar algunes figures, de Verdaguer a Calders. Anteriorment, però, a penes J. V. Foix, Mercè Rodoreda o Gabriel Ferrater havien merescut una biografia per al públic general.
És una gran notícia, per tant, que l’inici de l’Any Espriu porti aquesta novetat del periodista i escriptor Agustí Pons: “Espriu transparent” (Proa), una biografia que lluita contra la imatge hermètica que Espriu va voler deixar-nos. El lector hi descobrirà el personatge quotidià que s’amagava rere l’Espriu públic: un home contradictori i obsessiu, vital i de gran intel•ligència. El llibre aprofundeix en aspectes diversos de la vida del poeta: la família, els estudis, la relació amb les dones… Però naturalment parla també de l’obra literària. Puig ha sabut voltar-se d’especialistes que, d’una manera planera, ens acosten a la prosa, el teatre i sobretot a la poesia d’Espriu.
Com no podia ser altrament, la biografia també incideix en el vessant intel•lectual i catalanista del poeta. Sobre aquest aspecte, el lector descobrirà un Espriu valent, capaç de plantar cara a l’ordre franquista en liderar el grup clandestí Ariel. Un altre punt d’interès és que el llibre explica les relacions, sovint tenses, que Espriu mantenia amb d’altres intel•lectuals amb qui va tenir relació. Famosa és una polèmica que va mantenir amb Josep Pla, i que va acabar amb insults per part de l’empordanès durant un sopar literari, però no és l’única: Riba, Villalonga, Pla, Fuster, Joan Ferraté… L’exigència d’Espriu era tal que sovint treia de polleguera els seus col•legues. Ara bé: com per equilibrar, també trobem personatges afins a la figura espriuana, com ara Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat o el cantautor Raimon.
“Espriu transparent” dóna la impressió d’una prestatgeria ben ordenada, en el sentit que aglutina i endreça les moltes informacions que la fama d’Espriu ha multiplicat al llarg dels anys. No s’escapa, però, de voler imposar una voluntat, que Agustí Pons declara obertament, i és que –potser en concordança amb els temps que vivim- aporta una visió orgullosa, que presenta Espriu com un guanyador i no com un vençut.
La biografia situa Espriu com un dels personatges catalans més grans de tots els temps. L’obra del poeta té un interès universal, cosa que ja en vida li va valer un intent de proposta al Premi Nobel. Però tot i que ens l’acosta, el mateix Agustí Pons adverteix de la complexitat d’Espriu: “La seva obra té nivells de lectura i d’interpretació diferents, com si es tractés d’una nina russa”. Aquesta biografia és una bona manera de treure la primera capa de la nina i arribar al cor del poeta.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s