És fàcil, però no

És fàcil, però no

La intel·ligència és la capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies de la manera més reeixida possible. No és intel·ligent, per exemple, quedar-se ancorat en el passat en lloc d’avançar cap al futur i els reptes nous que comporta. Parlant de les eleccions autonòmiques, tampoc és intel·ligent desanimar-se quan s’escolten els arguments electorals d’alguns candidats, els missatges barroers d’alguns mitjans o les declaracions absurdes d’alguns líders històrics.

Un amic psicòleg em comenta que existeixen maneres de controlar els pensaments, i que podem superar emocions negatives com la decepció. Em diu que les emocions no apareixen en el nostre organisme per combustió espontània: són el resultat del que pensem i de tot el que ens influencia. Com la campanya electoral. Els pensaments condicionen el que sentim i, per tant, la manera que tenim d’actuar.

Ve a tomb perquè, després de la crispació d’aquests dies, jo li explico que em sento trist i decebut amb la campanya electoral. Els insults augmenten i les xarxes socials semblen plenes de maníacs paranoides. Fins i tot hem vist cops baixos inaudits, com les acusacions de corrupció contra Mas. El meu amic m’aconsella que assumeixi la decepció i que sigui conseqüent. El que no és lícit, m’adverteix, és que el dolor i la frustració limitin la nostra eficàcia i resultats. Com a votants, s’entén.

I té raó: és fàcil delectar-nos en el victimisme, però no podem permetre’ns el luxe de deixar-nos emportar per emocions que bloquejarien el nostre futur com a país. Unes eleccions, ens agradi o no, presenten circumstàncies que posen a prova el ciutadà. Un cop analitzada la situació i superada la bombolla de tensió, hem d’establir un objectiu immediat, que ens defineixi com a ciutadans amb dret a vot, que generi ambició. D’aquesta manera ho donem tot com a societat i, alhora, donem el millor de nosaltres mateixos. Perquè aquest cas va més enllà de la simple elecció d’un candidat que ocupi la poltrona.

Hi ha propostes que busquen un referèndum sobre l’autodeterminació, i d’altres que volen evitar-lo. És un moment històric fascinant. Si faig cas al meu amic i analitzo fredament la decepció, per tal de no caure en el negativisme, m’adono que he estat a punt de perdre de vista un detall important: i és que aquest procés sobiranista el va començar la societat civil, de manera positiva i amateur. Cal que continuï essent una proposta neta i entusiasta, i que tots hi participem.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre temes diversos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s