Contes estranys del pavelló dels lleures

Contes estranys del pavelló dels lleures

… I de tant en tant, una joia. El 2001, Quaderns Crema va publicar Contes estranys del pavelló dels lleures, una petita antologia del clàssic de la literatura xinesa Pu Songling (1640-1715). Algun dia haurem de dir alguna cosa sobre les palades de qualitat que aquesta editorial ha portat a les nostres lletres, i de l’editor Jaume Vallcorba en particular. Però tornant al llibre que ens ocupa, si us hi engresqueu no us faci mandra encarregar-lo: els llibreters no tenen espai per a les novetats que apareixen contínuament.

A cavall entre les dues últimes dinasties imperials xineses (la Ming i la Qing), Pu Songling pertany als escriptors que van fundar la narrativa xinesa moderna. Com ha passat en tantes cultures, el punt de partida de la seva escriptura va ser la tradició oral. Des d’Homer a Les mil i una nits, de El Decameron a Els contes de Canterbury, ¿quantes obres magnes no tenen la seva base en la tradició oral? Com ha notat el crític i traductor Manel Ollé al pròleg del llibre, “d’aquesta tradició narrativa oral en va sortir la matèria primera de bona part de les grans novel·les xineses, com ara La novel·la dels tres regnes (Sanguo yanyi), El viatge a l’oest (Xiyouji), o la novel·la eròtica Flor de lotus (Jing Pingmei)”.

Josep Pla explicava que per triar un adjectiu s’aturava a fer una cigarreta. Alguna cosa deu tenir el tabac, perquè tres segles abans Pu Songling ja contava que, per escriure relats, seguia el mètode següent: sortia de casa amb te i tabac i s’asseia a la vora d’un camí, on esperava algun vianant amb ganes d’entaular conversa. El te i el tabac asseguraven la xerrada, durant la qual interrogava l’altre sobre les històries que pogués conèixer. Si li semblaven bones, al vespre les cal·ligrafiava.

Amb aquest mètode o amb un altre, el cert és que a Pu Songling se li atribueixen més de 470 narracions (431 en la primera edició impresa del recull, del 1766). A la Xina el llibre es coneix com a Liaozhai i és una lectura conegudíssima. Entre els infants, per exemple, és utilitzada per fer por; entre els més granadets, és llegit com a llibre picant; i sobretot és conegut com a llibre d’exemple moral, perquè l’autor solia aprofitar la màgia de la tradició oral (déus i inferns, esperits juganers, màgia i bruixeria) per alliçonar sobre el comportament humà. En aquest sentit, sovint els malvats de les narracions són els funcionaris imperials, als quals retrata com a éssers aprofitats i pecaminosos. Potser perquè ell mateix va voler aprovar les oposicions a mandarí sense aconseguir-ho…

Gràcies a l’interès de Manel Ollé i Chün Chin, Contes estranys del pavelló dels lleures ens presenta 14 d’aquestes històries màgiques, alliçonadores, de vegades picants i sobretot divertides. Tot aquell que vulgui viure el món descrit per Pu Songling, trobarà aquí una ocasió deliciosa per submergir-se en la Xina de fa tres segles.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s