En Jim Botó i Lluc el maquinista

 En Jim Botó i Lluc el maquinista

Tots els qui vivim en contacte amb nens sabem la facilitat de les criatures per crear móns imaginaris. També som conscients que aquesta facilitat es perd camí de l’edat adulta, i que de grans demostrem la capacitat imaginativa d’una cadira o un tap de suro, amb l’excepció coneguda de banquers i polítics, això sí. La particularitat de Michael Ende (1929-1995) és que en fer-se adult no va perdre la fantasia.

Quaranta anys enrere, no sense dificultats, un jove Ende publicava el seu primer llibre: En Jim Botó i Lluc el maquinista. Fins aleshores, l’autor havia fracassat en diversos àmbits, des d’actor a lletrista de cabarets. Inesperadament, aquest llibre per a nens el va salvar de la penúria econòmica en guanyar el prestigiós Premi al Llibre Infantil Alemany d’aquell any.

Però l’Alemanya literària dels anys 60 va criticar Ende per massa fantasiós (crítica que el va afectar fins al punt d’emigrar a Roma) i la seva literatura imaginativa va ésser criminalitzada. De la mateixa manera que avui existeix un corrent que converteix la literatura juvenil en pamflets progressistes per reivindicar la debilitat i no la llibertat de l’infant, en aquella època, Alemanya buscava autors compromesos socialment. Els llibres d’Ende van ser considerats un escapisme, simple literatura d’evasió, ja que la vertadera literatura es trobava en la crítica social i l’efecte didàctic. Passades unes quantes dècades ens demanem, ¿quantes d’aquelles obres didàctiques i socials han perviscut en la memòria col·lectiva?

És possible que l’aversió d’Ende per la crítica literària dati d’aquesta època. Mai va oblidar el tractament rebut i fins i tot en una de les seves darreres obres, La poció del desig, va crear la figura, en clau d’humor, això sí, del “jutjallibres”, un ésser màgic poc amable que troba pegues a tot el que llegeix.

Però tornem a En Jim Botó i Lluc el maquinista. Amb aquesta opera prima, l’autor va demostrar una imaginació desbocada i que sabia què agrada realment als nens, alhora que era exigent amb ells. L’element que primer crida l’atenció és la presència d’una locomotora. És curiós que, sense veure’n mai cap en funcionament, els infants d’avui saben exactament com és una locomotora de vapor. També els fabricants de joguines i els escriptors, repetidament, repeteixen el clixé: només cal veure els Ibertren, o com el propi Harry Potter utilitza un exprés a vapor per arribar a la màgica escola de Hogwarts. A Catalunya hem vist trens de vapor de totes mides i colors i, fins i tot, trens personalíssims com el d’Olot, aquell que “surt quan vol i arriba quan pot!”. En el cas que ens ocupa, l’Emma és una locomotora sense vagons, que forma una sola peça amb el dipòsit de carbó. No n’hi ha gaires com ella, ja que també és capaç de córrer sense vies, de navegar pels mars i –en la segona part del llibre- de volar.

La història comença a l’illa de Lummerland, un regne minúscul amb una població de tan sols quatre habitants (el Rei, en Lluc el maquinista, la senyora Quèè i el senyor Màniga), que un dia reben un paquet per error. En obrir-lo, descobreixen que a dins hi ha un infant negre. Sorpresos, els habitants de Lummerland  es posen d’acord a quedar-se’l i el bategen amb el nom de Jim Botó. Però amb els anys el nen es fa gran i és clar que a l’illa no hi ha prou espai per a tots. Quan el Rei proposa desempallegar-se de la locomotora per fer lloc a en Jim, en Lluc la converteix en vaixell i se’n va a la recerca d’aventures. El petit Jim, que és el seu millor amic, marxa amb ells i van a parar a Mandala (que, per algun misteri de la traducció, en la versió en castellà es converteix en la Xina). A Ping, la capital, descobreixen tot de meravelles: els netejadors d’orelles, els comptacabells, els prestidigitadors, els talladors d’ivori… Un país ideal si no fos per la desaparició de la princesa Li Si, segrestada a Kummerland, la ciutat dels dracs. Naturalment, els nostres amics s’ofereixen a rescatar-la. Després de superar un obstacle inesperat en forma de funcionaris dropos, es posen en marxa i travessen el Bosc de les Meravelles, la vall del Crepuscle (on l’eco repeteix cada veu fins a crear sorolls insuportables) i arriben al desert de la Fi del Món, on l’Emma emmalalteix, i sort en té d’en Jim que… Però potser que no expliquem tot el llibre. N’hi ha prou amb dir que, gràcies al valor de l’amistat i la valentia, en Jim, en Lluc i l’Emma portaran l’aventura a bon terme.

Aventura que continuarà en un segon llibre igualment apassionant: En Jim Botó i els tretze salvatges, ple de sorpreses i contingut nou, on apareixen éssers marins formidables, màquines impensades que permeten volar, pirates i tresors, i fins i tot una inesperada picada d’ulls a l’Atlàntida i a la tradició cristiana.

No oblidem les il·lustracions d’aquests llibres excel·lents (com de tantes altres obres que ens van arribar a través de l’editorial Noguer), fetes pel sempre original F. J. Tripp. És fàcil imaginar-se el dibuixant trencant-se les banyes per posar cara a tots els personatges ideats per Ende que per cert, fill de pintor, també era il·lustrador.

Va ser el seu primer llibre i el primer èxit, però n’havien de venir molts més. Michael Ende tenia una idea i no hi renunciava: creia, simplement, que el món és ple de màgia. Els seus llibres, amb Momo i La història interminable al capdavant, van qüestionar el concepte de literatura juvenil i van aconseguir que fins i tot els adults el llegissin. Sempre va defensar que la literatura fantàstica no és una via d’escapament, sinó part de la realitat mateixa. Ell mateix va dir que “la ficció, la fantasia, necessiten la vida”.

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura juvenil, Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s