Les aventures de la mà negra

Les aventures de la mà negra

Una amiga em demana com pot animar l’Abril, la seva filla de nou anys, a llegir. De seguida em ve al cap Les aventures de la mà negra, que pels volts del 1984 em va arribar a les mans, i que recordo ideal per animar a una primera lectura “seriosa”.

Hi ha llibres que entren a la nostra vida d’una manera curiosa i, aneu a saber per què, sempre més ens acompanyen. En aquest cas jo tenia dotze anys. A l’escola hi feien una fira d’objectes usats amb finalitats benèfiques. Un llibre em va cridar l’atenció pel títol i per la il·lustració de portada i el vaig comprar per deu pessetes. Vaig passar el dia volent-lo llegir i a la tarda, en lloc de tornar a casa, em vaig asseure en una plaça disposat a participar de les aventures d’aquella Mà Negra tan prometedora. Tres nois van seure al meu voltant i s’hi van interessar igual que jo. Vam començar a llegir plegats. Abans d’adonar-nos-en, no podíem continuar perquè era fosc. En arribar a casa, la Teresa, la cangur, em va escridassar per no aparèixer quan tocava.

Les aventures de la mà negra va esdevenir així un dels meus llibres preferits d’infantesa, que la meva filla gran ja ha llegit amb delit. L’autor, Hans Jürgen Press, ens explica les peripècies d’un grup de quatre nens i un esquirol, que es dediquen a resoldre misteris amb molta traça. S’ho prenen tan seriosament que semblen detectius de debò, i cap al final del llibre fins i tot compten amb l’aprovació de la policia. Es tracta d’en Fèlix, en Rollo, l’Adela i el petit Kiki AE (amb esquirol).

Si em permeteu de divagar una mica, diré que tant pels rols com per l’aspecte físic, els quatre detectius recorden els membres de La Patrulla dels Castors, de Charlier i Mitacq (sèrie absolutament recomanable, introduïda a Catalunya a través de Cavall Fort i reeditada als anys 80 per Editorial Complot). En Fèlix, el capitost de cabells negres i punxants, seria en Llop Astut; en Rollo, alt i ros, en Pica-Soques; en Kiki AE, baixet i grassonet, en Tapir; i l’Adela seria en Mosca, el més dèbil del grup i el qui sovint troba el desllorigador. Llàstima de la falta d’un cinquè membre (en Falcó) que validi la idea. És clar que els autors de literatura juvenil de l’època es coneixien, i alguna influència de Mitacq hi hauria en Hans Jürgen que, no ho oblidem, era il·lustrador per sobre de tot.

Com en altres obres de l’autor, la gràcia és que el lector s’ha d’implicar en la resolució dels casos, ja que ha de buscar pistes als dibuixos si vol resoldre els enigmes. Cada pàgina s’acompanya d’una il·lustració excel·lent, plena de detalls en miniatura, on hi ha la pista que permet continuar l’aventura. Per exemple, un dels detectius es fixa que hi ha algú a la casa abandonada del costat; els altres, és clar, li demanen com ho ha sabut. Després de buscar una estona, el lector s’adona que surt un filet de fum de la xemeneia de la casa abandonada. ¡Misteri resolt!

Ja diem que els dibuixos són del propi autor. Hans Jürgen Press va morir el 2002 després d’una vida atzarosa, que el va menar a la presó a Argèlia, Anglaterra i als Estats Units. Molts intel·lectuals alemanys que van patir la Segona Guerra Mundial, en tornar a l’activitat, es van decantar per la construcció de móns feliços per als infants. És el cas, per mencionar-ne un, de Michael Ende, que també combinava l’escriptura i la il·lustració de llibres infantils i juvenils. Hans Jürgen Press és un dels creadors de l’anomenat Wimmelbild, un gènere d’il·lustració sobrecarregat d’elements i detall, que té l’objetiu d’animar al lector a investigar i descubrir alguna cosa. La màxima expressió comercial d’aquesta forma artísitca la va protagonitzar fa vint anys la sèrie “¿On és en Wally?”, que tots recordem. Com a anècdota direm el fill de l’autor, en Julian Press, ha continuat la tradició familiar i és il·lustrador.

És una alegria saber que aquest llibre excel·lent es continua reeditant, tant en català com en castellà. Resulta ideal per iniciar la mainada en la lectura: els dibuixos els exigeixen un entretingut esforç de concentració, ja que han de trobar les pistes per passar a la pàgina següent, i abans d’adonar-se’n han llegit la pàgina sencera. Si els pares de l’Abril llegeixen els primers misteris amb ella, la nena continuarà la lectura tota sola i, en acabat, encara en voldrà més. Aleshores la feina serà dels pares per trobar un nou repte per a ella.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura juvenil, Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les aventures de la mà negra

  1. jose ha dit:

    este libro es muy bonito
    this book is very nice
    ce´livre est trés abréable
    dieses buch ist sehr schön
    questo libro é molto bello

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s