La proposta de Michael Ende

La proposta de Michael Ende

En moments difícils recorrem als referents per recordar que, més enllà de la crisi que ens devora, la felicitat personal és innegociable. Entre els referents que ens fan com som hi ha les lectures juvenils. Michael Ende (1929-1995) va guanyar el Premi al Llibre Juvenil Alemany del 1974 amb Momo, traduït a 35 idiomes. Considerat el seu llibre més especial, és la gènesi del best seller La història interminable.

La història ens presenta una nena pobra però voltada d’amics. La valoren perquè els escolta, perquè té temps per a ells. Momo s’haurà d’enfrontar a l’organització dels Homes Grisos, éssers que roben el temps dels adults de manera que aquests ja no presten atenció als infants. A partir de barrejar la realitat social amb el món de la fantasia, la narració planteja el problema de la societat de consum. La trama, rica i complexa, reté l’atenció del lector, que indefectiblement incorpora la petita Momo al seu imaginari personal. El lector amable pot comparar aquests Homes Grisos, lladres de temps, amb les forces invisibles que mouen el mercat i afecten les nostres vides. Segurament hi trobarà més d’un paral·lelisme.

Recordem l’escena en què els nens denuncien que els pares els compren joguines electròniques en lloc de jugar amb ells. Ende reivindica així la capacitat que tot nen té d’imaginar —capacitat que sovint perdem, deia, quan arribem a l’edat adulta, i que ens cal recuperar. Però no parlem d’un llibre denúncia, ja que Ende era contrari als llibres amb missatge, moda a l’Alemanya del moment: “Si jo tingués un missatge, aleshores esdevindria un missatger”, repetia per emfatitzar que l’essencial de la història era que el jove lector —o l’adult— se sentís transportat a móns fantàstics on pogués omplir-se d’alegria. Alguns editors infantils d’avui, molt donats a fer política social, podrien reflexionar sobre aquest extrem.

Algú dirà que, davant dels problemes actuals, l’última cosa que hem de fer és refugiar-nos en móns de fantasia. ¿És que fugim de la realitat? Ende, que havia crescut durant la Segona Guerra Mundial, escrivia històries meravelloses precisament per reforçar l’ànima humana. I és que el poder de la imaginació no és tan innocu com sembla. Momo es va prohibir per subversiu a la desapareguda República Democràtica Alemanya però, com que es va editar a la Unió Soviètica (per bé que amb un capítol esporgat), finalment també es va poder editar a la RDA.

El llibre també convida a reflexionar sobre els mitjans de comunicació. Ja famós i sentint-se prou fort per enfrontar-se al Poder, Ende va defensar la fantasia, de la mateixa manera que la petita Momo i els seus amics s’enfronten als Homes Grisos. Però com li succeeix al mateix Gigi en el llibre (en la que és una àcida crítica a la superficialitat dels famosos televisius), Ende va entendre que era un titella inflat pels aquells que dominen el món de les finances, i va deixar de participar en la promoció de les seves obres.

A diferència de molts best sellers engolits per l’oblit, Momo ha envellit amb esplendor i conserva tota la capacitat per emocionar el lector. Si Michael Ende té garantit el lloc en la història de la literatura infantil i juvenil del segle XX, és gràcies a la seva defensa de la fantasia, arraconada per la societat de consum a la que ens veiem abocats. La fantasia no com un aspecte irracional o escapista de la realitat, sinó com a part de l’essència íntima de l’ésser humà.

Anar a l’article original

Quant a homesensegat

Parlo de lectures i autors
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura juvenil, Sobre llibres i escriptors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La proposta de Michael Ende

  1. Jordi G (wolf) ha dit:

    Excel·lent. Crec que necessito recuperar aquest llibre i llegir-lo al costat del meu fill, per tal de reimaginar-nos de nou… Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s